3. Evolució DESI Catalunya 2020-2021

En aquest apartat s’analitza l’evolució temporal del DESI i els seus components en els dos últims anys. Per tal de poder comparar cadascun dels indicadors s’ha dut a terme una tasca homogeneïtzació, tant de la metodologia aplicada com de les fonts consultades. En concret, els canvis metodològics incorporats al DESI d’enguany fan necessari el recàlcul dels valors d’edicions anteriors, de manera que els valors finals que es presenten en la taula següent no coincideixen amb els obtinguts l’any passat.

A continuació es presenten els resultats del DESI de Catalunya de les darreres tres edicions, tant a nivell de valors com de posicions i les seves respectives variacions.

Taula 9. Anàlisi comparada DESI (2019-2021)
Taula 9 Anàlisi comparada DESI 2019-2021
Font: Elaboració pròpia

Com es pot observar a la Taula 9, al DESI 2021 hi ha alguns indicadors pels quals no es disposa del valor dels anys anteriors i, per tant, no se’n pot analitzar la seva evolució. Això és degut als canvis en la metodologia del DESI, i aplica a tots els estats de la UE-27.

Al DESI 2021 Catalunya ha millorat els resultats obtinguts en les quatre dimensions respecte el DESI 2020. Tot i així, aquesta millora no sempre es trasllada en termes posicionals, ja que la posició és relativa als resultats dels estats de la UE-27. Així, la posició de Catalunya en Capital humà respecte el DESI 2020 ha guanyant dues posicions; en Serveis públics digitals n’ha guanyat una i en Integració de tecnologia digital es manté. En Connectivitat, però, ha retrocedit dues posicions.

En el següent gràfic es presenten les subdimensions amb els seus corresponents creixements o decreixements en el període 2020-2021.

Gràfic 7. Evolució de subdimensions (2020-2021)

Com es pot observar, el creixement més destacat correspon a la subdimensió Índex de preus de banda ampla, seguida per Banda ampla mòbil i Comerç electrònic. En conjunt, cal remarcar el fet que no hi ha cap subdimensió que decreixi al 2021, llevat de Competències avançades i desenvolupament amb un gairebé imperceptible 0,94%.

El Gràfic 8 presenta l’evolució dels indicadors, pels quals es disposa dels valors dels anys anteriors, i s’observa com la majoria d’indicadors creixen al 2021 respecte el 2020. Els que més decreixen són els relatius a l’anàlisi de Macrodades i a la Formació en TIC als seus treballadors per part de les empreses. En l’altre extrem, la preparació per a 5G, l’Índex de preus de banda ampla, i les Vendes transfrontereres electròniques de les Pimes mostren un creixement molt destacat, seguit per l’ús de Mitjans Socials per part de les empreses.

Gràfic 8. Evolució d’indicadors (2020-2021)

El gràfic 9 analitza la posició de les subdimensions, comparant la de 2021 i la seva evolució respecte 2020. A l’eix horitzontal es representa l’increment, disminució o manteniment de posicions, i al vertical la posició actual.

Gràfic 9. Evolució posicional de subdimensions (2020-2021)
Gráfico 9. Evolució de subdimensions (2020-2021)
Font: Elaboració pròpia

En aquesta anàlisi es diferencien dos grups; en primer lloc, a la part dreta del gràfic hi trobem el grup de les subdimensions amb posicions capdavanteres al rànquing (en verd) que es mantenen (Competències avançades i desenvolupament) o milloren (Competències d’usuari d’Internet, Implantació i Cobertura de banda ampla fixa, Índex de preus de banda ampla, Comerç electrònic i Govern electrònic). A la part esquerra hi ha el grup de subdimensions que perden posicions (en blau), tot i que segueixen sent altes (Banda ampla mòbil, Tecnologies digitals per a empreses).

A continuació es mostra el Gràfic 10, equivalent per als indicadors.

Gràfic 10. Evolució posicional d’indicadors (2020-2021)
Gráfico 10. Evolució d’indicadors (2020-2021)
Font: Elaboració pròpia

Pel que fa als indicadors, la diferenciació per grups és similar a la de les subdimensions però en aquest cas amb tres grups. Per una banda, hi ha un primer grup d’indicadors amb posicions destacades que, a més, milloren respecte 2020 (per exemple, Mitjans socials, en verd). Un segon grup és el que formen els indicadors que, tot i conservar posicions capdavanteres, retrocedeixen al 2021 (com seria el cas de Factures electròniques, en blau). El tercer grup el formen els indicadors amb posicions més endarrerides i que perden posicions (Macrodades, en vermell). L’indicador que més posicions guanya és el d’Usuaris de govern electrònic (onze) i el que més en perd, Macrodades (quatre).

El Gràfic 11 combina l’evolució del valor i de la posició de les subdimensions. En l’eix horitzontal es representa la variació de les subdimensions i en el vertical la millora o el retrocés de posicions. La línia de punts horitzontal indica la variació mitjana de la posició de les subdimensions (2,30) i la vertical, la variació mitjana del valor (18,30%).

Gràfic 11. Comparativa evolució subdimensions i posicions (2020-2021)
Gráfico 11. Comparativa d’evolució de subdimensions i posicions (2020-2021)
Font: Elaboració pròpia

Com es pot observar, la gran majoria de subdimensions creixen en valor i mantenen o milloren la seva posició respecte 2020. En verd es mostren les subdimensions que han crescut en valor i han millorat la seva posició, com és el cas de l’Índex de preus de banda ampla o Comerç electrònic; en blau les que mantenen la posició de 2020 i han crescut en valor (Competències d’usuari d’Internet), i en groc les que malgrat haver crescut en valor retrocedeixen en posició (Banda ampla mòbil i Tecnologies digitals per a empreses).

Al Gràfic 12 es presenta la mateixa comparativa a nivell d’indicadors.

Gràfic 12. Comparativa evolució indicadors i posicions (2020-2021)
Gráfico 12. Comparativa d’evolució d’indicadors i posicions (2020-2021)
Font: Elaboració pròpia

L’anàlisi dels indicadors mostra que, en general, la majoria d’indicadors que milloren en posició són també els que més creixen, mentre que els que retrocedeixen posicions són els que més decreixen. Dels 23 indicadors analitzats, els 7 que decreixen també retrocedeixen en posició; mentre que entre els 16 indicadors que presenten un creixement positiu, 10 avancen en posició, 3 la mantenen i 3 retrocedeixen.

L’indicador que més creix és el de Preparació per a 5G (117%) però perd una posició. La millora posicional més important correspon a Usuaris de govern electrònic (onze posicions), amb un creixement de gairebé un 22%. Per una altra banda, l’indicador que més decreix és el de Macrodades (-27%) i perd quatre posicions.

Pel que fa a les variacions mitjanes, 8 indicadors creixen per sobre del valor mitjà del conjunt d’aquests (11,28%). La variació mitjana quant a les posicions és 0,88.

En resum, l’anàlisi d’evolució del DESI de Catalunya en els darrers dos anys mostra que cap subdimensió ni dimensió ha tingut creixements negatius, i la majoria ha mantingut o millorat la seva posició.

  1. Implantació de banda ampla fixa d'almenys 1 Gbps, Cobertura 5G, Pimes amb intensitat digital, almenys de nivell bàsic, IA, TIC per a la sostenibilitat mediambiental, Formularis preemplenats, Serveis públics digitals per a ciutadans, Serveis públics digitals per a empreses, i Dades obertes.

  2. La subdimensió Intensitat digital no es pot analitzar donat que el seu indicador no està disponible per a l’any anterior.